Calella de Palafrugell és una bella població del municipi de Palafrugell, al Baix Empordà, província de Girona. Amb prop de 800 habitants, és una de les poques localitats de la Costa Brava que manté intacte l’encant dels antics pobles pescadors quan encara no existia el turisme de masses.
Situat en una costa rocosa, esquitxada de petites cales i al costat del nucli costaner de Llafranc, trobem l’antic poble pescador, amb les portes de les cases obertes i vestides amb cortines de xarxa que ondegen al vent, amb les barques tombades damunt la sorra i amb unes arcades arran de mar que ja són característiques del paisatge. Així, Calella de Palafrugell acumula, al llarg de la temporada estiuenca, milers de visitants que es desplacen fins a aquest indret per gaudir de la seva màgia. Potser per les seves aigües transparents, o per l’abundant vegetació que preserva al seu interior, o per l’exclusivitat de les seves platges..., ha esdevingut, sense cap mena de dubte, un dels punts més emblemàtics de la peculiar Costa Brava, aquella que va prendre nom el 1908 arrel d’un article del periodista i polític Ferran Agulló publicat a La Veu de Catalunya el 12 de setembre del mateix any.
D’un temps ençà, el poble s’ha bolcat de ple en oferir la seva millor cara; per això cada vegada pren més prestigi el ja internacional Festival Jardins de Cap Roig, que es celebra cada estiu dins d’un dels jardins botànics més destacats de la Mediterrània aplegant una important representació de les figures més punteres del panorama musical mundial. Però això no és tot, perquè, a banda d’aquest esdeveniment social i cultural, una trobada d’havaneres inaugurada l’any 1967 i celebrada el primer dissabte de cada mes de juny a la platja del Port Bo aconsegueix aplegar milers de persones vora el mar gaudint d’un bon rom cremat mentre diferents grups canten havaneres des d’una barca situada prop de la costa. És un esdeveniment anual que escurça la nit i que dóna la benvinguda a l’època estival.
Però, ara que l’estiu ja es clou, la vila no deixa d’apassionar el visitant i resta plena de racons i locals autentiquíssims que cal visitar. Per això, a cada pam, apareix algun artista intentant plasmar la singularitat de la zona. De fet, desenes de quadres de pintors il•lustres capten la sensibilitat de les barques dels pescadors descansant damunt la sorra, la llum del sol que cau suaument darrera les illes Formigues o el far, que, incansable, recorda que és en plena Costa Brava. Fins i tot el cantautor Joan Manel Serrat va composar Mediterráneo allotjant-se a l’antic hotel Batlle i inspirant-se en aquesta localitat costanera.
La Casa Rosa i el mirador de Manuel Juanola Reixach
Situada a primera línea de mar, entre els carrers de Primitiu Guri i de Villaamil, contrasta, pel seu color rosat, l’anomenada Casa Rosa, que és com un punt d’atenció entre la resta de cases de la vila i, amb els anys, ha esdevingut un emblema més de la població.
Precisament la seva terrassa, que fa de pas per anar des de la platja del Port Bo fina a la de Canadell, ha estat batejada amb el nom de mirador Manuel Juanola Reixach, el creador de la fórmula de les populars pastilles Juanola, que nasqué a Palagrugell el 19 d’octubre de 1874. A una cantonada del mirador descansa una placa amb forma de rombe (com les pastilles balsàmiques que inventà el farmacèutic l’any 1906) en record seu.
Però això no és tot, perquè al mateix sector del mirador resta inalterable un marc de ferro corten que es va col•locar l’any 2008, dins dels actes commemoratius del Centenari de la Costa Brava, i que serveix per emmarcar “la imatge de Calella de Palafrugell”. A través d’aquesta fotografia natural es poden albirar les cases del passeig del Canadell (construïdes fa un centenar d'anys), les illes Formigues i una panoràmica general de Calella. I, per acompanyar el moment, al mateix marc es troba una placa amb dues colpidores frases: una sobre la Mediterrània, d’Yvette Barbaza, i una altra sobre el Canadell, de Josep Pla. Fan així:
“On sigui que la vida els meni, tots els qui han tingut el privilegi de néixer i de créixer a la vora del Mediterrani hi resten sempre profundament, sovint apassionadament, aficionats.” (Yvette Barbaza. El paisatge humà de la Costa Brava. 1966).
“2 d’agost. Fa temps d’estiu: gregalet al matí; xaloquet al migdia; garbí fluix a la tarda; terralet a la nit. De dies, canten les cigales; al vespre els grills. Una de les majors delícies del Canadell és anar, havent dinat, a jaure un parell d’hores, a l’ombra del ventre d’una barca.” (Josep Pla. El quadern gris. 1966).
Certament, veure el món des d’aquest mirador omple de joia la vista i alimenta l’esperit.
