En aquests moments (i no com a conseqüència de la crisi econòmica) estem presenciant una nova forma d’entendre el màrqueting: l’anomenat màrqueting experiencial, emocional, sensorial o vivencial, basat estrictament en un nou element que no s’havia tingut en compte fins ara d’una forma tan directa: els cinc sentits, i, darrere d’aquests, els sentiments i les emocions que generen les experiències que resulten gratificants.
La comunicació en l’àmbit del màrqueting és tan fonamental com sempre, però els canvis en l’evolució dels mercats, dels clients i els seus patrons de conducta, de les tecnologies i dels productes i serveis obliguen a que aquesta hagi de prendre altres formes. La transmissió de valor de marca, per exemple, o la diferenciació, la interacció amb el client i la vivència que experimenta cadascú contribueixen a que la comunicació sigui més veraç i a que l’efecte boca-orella es multipliqui.
De fet, ja fa uns quans anys que sabem que el color blau transmet frescor, que el daurat dota de més valor els objectes que embolcalla, que l’olor de fusta recorda l’home i que l’aroma de flors recorda la dona. Fins i tot, els colors, les aromes i la música han esdevingut el cor de teràpies amb nom propi (cromoteràpia, aromateràpia, musicoteràpia...).
El màrqueting experiencial, però, és una extensió de tot plegat, un tipus de màrqueting més complex basat en la Teoria dels cinc sentits, T5S (2000), que parteix de la concepció que l’ésser humà és un ésser pentasensorial. És a partir d’aquí que s’ha constituït el Sistema d’Ordenació Sensorial de Productes (S-OSP, 2001), que permet analitzar i classificar cada producte a partir del seu valor sensorial. Amb aquesta fórmula es facilita la construcció d’accions publicitàries dirigides als centres del cervell que són els encarregats de processar la informació rebuda des dels sentits que millor perceben el producte publicitat.
Tenint en compte que recordem l’1% del que palpem, el 2% del que sentim, el 5% del que veiem, el 15% del que degustem i el 35% del que ensumem, no és d’estranyar que es posi en marxa aquesta nova forma de fer publicitat i de promocionar productes, que sembla que millora i multiplica els efectes de la comunicació.
L’objectiu, doncs, del màrqueting experiencial no és cap altre que contribuir a crear bones experiències basades en sensacions i emocions diferents, perquè la psicologia ha demostrat que els records positius són més impactants, més duradors i amb més potencial comunicador que altres sistemes. Es tracta de posar a l’abast dels sentits (mai més ben dit) experiències tangibles que transmetin records positius, o, el que és el mateix, de crear una vivència, perquè els éssers humans (o els consumidors, si es vol) no escullen només motivats per l’equació cost/benefici, sinó per factors com les sensacions, les emocions i, en definitiva, les vivències que experimenten derivades de la compra o el consum d’un producte o servei. Des d’aquesta perspectiva, l’autèntica i efectiva comunicació s’esdevé quan som capaços d’expressar i intercanviar sentiments i emocions amb els demés. Com fer-ho des de les empreses és ja una qüestió d’imaginació, estratègia i planificació. Cal ser creatiu, intrigar, sorprendre i, fins i tot, si cal, provocar. En qualsevol cas, si es fa bé i s’aconsegueix crear un vincle emocional amb el client, l’empresa haurà triomfat (o això diuen els experts...).
Les grans marques també s’apunten al màrqueting experiencial
Alguns hotels venen aromes
A Girona també creix la tendència de vendre emocions
Altres espais virtuals d'interès
Percepnet
Razón y palabra
Experimental marketing
Tendencias marketing on line
Arteting
Association of virtual worlds
Esicpress
sábado, 5 de junio de 2010
Les grans marques també s’apunten al màrqueting experiencial
Amb la intenció d’aconseguir els efectes esmentats, el màrqueting experiencial l’han posat en marxa, per exemple, la companyia d’articles de bricolatge Leroy Merlín, que ha combinat i integrat elements auditius, olfactius i visuals dins dels seus locals per atraure i seduir el client tot convertint la seva experiència de compra en un moment de confort i gaudi, mentre que Samsung i Sony han optat per l’anomenat aroma de marca, que consisteix en aromatitzar certes àrees de les seves botigues per atraure clients. I és que sembla ser que la vista està cansada de suportar tota sola el bombardeig publicitari al qual ha estat sotmesa fins ara.
Torneu a l'article principal
Torneu a l'article principal
A Girona també creix la tendència de vendre emocions
D’un temps cap aquí, no cal anar massa lluny per experimentar aquest “nou” tipus de màrqueting, o almenys els gironins no han de fer gaires quilòmetres per aconseguir-ho, perquè a la província han aparegut, en els darrers anys, tota una sèrie de complexes per dormir que, tot i que encara no han arribat a comercialitzar productes per endur-se a casa, estan orientats a presentar al client una percepció de valor única i inequívoca tot proporcionant-li una vivència inoblidable que l’estimularà a repetir i a difondre l’experiència de consum als seus coneguts. S’apunten a la llista Cabanes als Arbres, a Sant Hilari Sacalm; Les Cols Pavellons, a Olot, o El Far Hotel Restaurant, a Llafranc.
Torneu a l'article principal
Torneu a l'article principal
Alguns hotels venen aromes
L’Hotel La Sirenuse, que s’alça a Positano (Itàlia), encara ha anat més lluny i ha llançat la seva pròpia línia de fragàncies, que són les mateixes que el visitant pot gaudir durant la seva estada a l’hotel. D’aquesta manera, li és possible recordar els bons moments viscuts a través de l’olfacte, més enllà de les típiques fotos i vídeos de vacances. L’Hotel Hassler Roma, de la cadena Leading Hotels of the World; Le Bristol de París, o la cadena Sofitel també s’han apuntat a la mateixa moda.
Torneu a l'article principal
Torneu a l'article principal
Dormir dalt d'un arbre
Les cabanes damunt dels arbres sempre han estat el refugi ideal de la nostra infància. Camuflades al fons d’un bosc o en un racó del jardí, responen a una certa necessitat de privacitat absoluta i d’aïllament del món.
Els Korowai, una tribu indonèsia, construeixen les seves cases justament en aquests emplaçaments: al capdamunt de la copa dels arbres, i els hippies de la dècada dels 60 també ho feren als Estats Units. Aquí, a Catalunya –i a l’Estat espanyol en general–, això no és gens usual, almenys fins ara, perquè, des de fa uns mesos, ja podem experimentar el que se sent dormint en un niu de fusta situat entre branques, en contacte directe amb l’arbre i el seu ecosistema, en plena integració amb l’entorn i en harmonia total amb la natura. Són les Cabanes als Arbres, un projecte de Selvaventura, S. L., una societat pionera a Catalunya –i a Espanya– en la implantació de circuits d’aventura.
Les cabanes en qüestió, que estan situades al terme municipal de Sant Hilari Sacalm, concretament, a la carretera de Vallclara, són 30 m2 de fusta de planta octogonal que floten damunt dels arbres, a uns 10 metres de terra. Amb un disseny estudiat al mil•límetre i damunt d’uns arbres tan resistents com als avets Duglas i els castanyers, les cabanes mantenen un perfecte equilibri mecànic i visual amb l’arbre que les sosté –el tronc del qual les travessa per l’interior– tot permetent-li el seu creixement natural.
En aquests moments, hi ha deu cabanes alçades batejades amb noms d’ocells (la Cargolet, la Mallerenga, la Duch...), les quals tenen dos ambients diferents: cinc de romàntiques per a dues persones i cinc de familiars per a quatre. A l’interior dels habitacles, a més a més dels llits, hi ha un rentador amb una gerra d’aigua i una pica, un wàter biodegradable que es recicla en forma de compostatge i un espai que fa la funció d’armari. A l’exterior, cada cabana té una terrassa de 10 m2 que permet la plena integració amb l’entorn i regala a l’hoste unes vistes d’excepció des d’una perspectiva gens usual.
I, si ja és excepcional dormir damunt d’un arbre sense servei elèctric ni aigua corrent tot escoltant el batec del bosc a la nit, també ho és esmorzar a la cabana després d’haver estirat una corda que, a través d’una politja, t’atansa l’esmorzar dins d’un cistell acuradament preparat.
Les cabanes, a les quals s’accedeix mitjançant un pont penjant i una escala, estan comunicades amb el punt neuràlgic del campament: la masia la Vileta, que fa la funció de recepció i concentra tots els serveis extra: una sala-biblioteca, una estança infantil farcida de jocs per als més menuts, una zona amb accés a Internet, un menjador on es pot sopar còmodament, banys, piscina i jardí. Allà hi trobareu, a més, a en Manu i la Karin, que us rebran amb tota l’amabilitat del món, i, a dalt de cada cabana, una llibreta i un llapis esperen ser utilitzats per recollir totes les sensacions dels seus visitants. Sens dubte, passar una nit a les cabanes als arbres és una experiència inoblidable.
Vegeu-ne més imatges
Torneu a l'article principal
Els Korowai, una tribu indonèsia, construeixen les seves cases justament en aquests emplaçaments: al capdamunt de la copa dels arbres, i els hippies de la dècada dels 60 també ho feren als Estats Units. Aquí, a Catalunya –i a l’Estat espanyol en general–, això no és gens usual, almenys fins ara, perquè, des de fa uns mesos, ja podem experimentar el que se sent dormint en un niu de fusta situat entre branques, en contacte directe amb l’arbre i el seu ecosistema, en plena integració amb l’entorn i en harmonia total amb la natura. Són les Cabanes als Arbres, un projecte de Selvaventura, S. L., una societat pionera a Catalunya –i a Espanya– en la implantació de circuits d’aventura.
Les cabanes en qüestió, que estan situades al terme municipal de Sant Hilari Sacalm, concretament, a la carretera de Vallclara, són 30 m2 de fusta de planta octogonal que floten damunt dels arbres, a uns 10 metres de terra. Amb un disseny estudiat al mil•límetre i damunt d’uns arbres tan resistents com als avets Duglas i els castanyers, les cabanes mantenen un perfecte equilibri mecànic i visual amb l’arbre que les sosté –el tronc del qual les travessa per l’interior– tot permetent-li el seu creixement natural.
En aquests moments, hi ha deu cabanes alçades batejades amb noms d’ocells (la Cargolet, la Mallerenga, la Duch...), les quals tenen dos ambients diferents: cinc de romàntiques per a dues persones i cinc de familiars per a quatre. A l’interior dels habitacles, a més a més dels llits, hi ha un rentador amb una gerra d’aigua i una pica, un wàter biodegradable que es recicla en forma de compostatge i un espai que fa la funció d’armari. A l’exterior, cada cabana té una terrassa de 10 m2 que permet la plena integració amb l’entorn i regala a l’hoste unes vistes d’excepció des d’una perspectiva gens usual.
I, si ja és excepcional dormir damunt d’un arbre sense servei elèctric ni aigua corrent tot escoltant el batec del bosc a la nit, també ho és esmorzar a la cabana després d’haver estirat una corda que, a través d’una politja, t’atansa l’esmorzar dins d’un cistell acuradament preparat.
Les cabanes, a les quals s’accedeix mitjançant un pont penjant i una escala, estan comunicades amb el punt neuràlgic del campament: la masia la Vileta, que fa la funció de recepció i concentra tots els serveis extra: una sala-biblioteca, una estança infantil farcida de jocs per als més menuts, una zona amb accés a Internet, un menjador on es pot sopar còmodament, banys, piscina i jardí. Allà hi trobareu, a més, a en Manu i la Karin, que us rebran amb tota l’amabilitat del món, i, a dalt de cada cabana, una llibreta i un llapis esperen ser utilitzats per recollir totes les sensacions dels seus visitants. Sens dubte, passar una nit a les cabanes als arbres és una experiència inoblidable.
Vegeu-ne més imatges
Torneu a l'article principal
Descans de cristall
Estem parlant de Les Cols Pavellons, un recinte aïllat que circumda la masia amb el mateix nom (paradís ideal per als gourmets més sibarites amb estrella Michelin inclosa) tot seguint la seva antiga muralla i guiant-se per l’estructura d’uns horts del passat.
Els cinc pavellons constitueixen un concepte de descans totalment diferent a l’habitual. Per començar, el seu entorn ho és, de diferent, i molt! Obra dels arquitectes garrotxins RCR Aranda Pigem Vilalta (els mateixos que van reformar el restaurant, tenyit de negre i daurat), aquestes estances són com cubs de cristall enmig de la natura: parets, terra i sostre són de vidre transparent d’un color verdós. Des del seu interior tot es reflecteix, els arbres del voltant sembla que entrin a l’habitació i el cel s’hi escola sense demanar permís. Només un mòdul -que serveix de sofà, taula i llit alhora- trenca aquesta harmonia. No hi ha res més; res... En un primer moment, tens una sensació estranya (potser és que no estem acostumats a reconciliar-nos amb l’espai i el temps), però, poc després, tot et convida a estar en comunió amb tu i amb l’entorn.
A l’hora de dormir, la transparència desapareix i unes lones cobreixen l’immens cub de cristall. Tan sols resta un camí misteriós a la vista: el que et porta cap al bany, una altra innovació tremendament trencadora. La pica és una enorme base rectangular d’acer sobre la qual llisca l’aigua, sense aixeta. A l’altra banda, una dutxa que acaba en una bassa d’aigua calenta. Res més.
Després, de bon matí, l’experiència continua amb un esmorzar rústic al llit: cafè, llet, sucs, torrades, melmelades artesanes, pa del forn de llenya l’Hostalets d’en Bas amb tomàquet, i formatge del Mas Farró i llonganissa de Can Japot. A més, amb tot el que no t’acabes, et preparen una motxilla amb vi, pa, llonganissa i formatge (autòctons també, és clar) i et proposen una ruta per l’entorn. Tota una experiència per sentir a flor de pell el luxe de l’espai natural, de la llum i del silenci. Un cop travesses la recepció, endinsada en una cambra fosca untada amb terra volcànica, i segueixes un camí flanquejat per canyes de riu gegants (que són verdes i d’acer), entres ja a formar part de l’univers de Les Cols. Inoblidable...
Aquest món oníric i vegetal de cristall i acer es va començar a crear al mateix temps en què el restaurant vivia la seva última transformació, ara fa cinc anys, i va trigar gairebé dos a completar-se. El resultat, sens dubte, ha estat espectacular. No per menys, els seus arquitectes (Ramon Vilalta, Carme Pigem i Rafael Aranda) van rebre el premi FAD d’interiorisme a finals del 2006. Tres anys abans van recollir també un guardó per les reformes del restaurant.
Dormir als Les Cols Pavellons (amb esmorzar i picnic inclòs) costa 255 euros.
Vegeu-ne més imatges
Torneu a l'article principal
Un far mariner convertit en hotel
Tot passejant pel camí de Ronda s’arriba a Llafranc. Generalment acompanyat d’una suau brisa marina, el visitant pot gaudir d’unes vistes excepcionals de la costa Brava, i, de cop, potser quan menys s’ho espera, apareix davant dels seus ulls el far de Sant Sebastià!
El complex consta de nou habitacions amb una simbologia molt especial. Les estances amb vistes al mar són de color blau; les de la part est són de color groc per emfatitzar la sortida del sol, i les de la part oest prenen un to salmó en un intent de simbolitzar justament el contrari: la posta de l’astre rei. El significat global de totes elles, però, és molt simple: donar valor, vida i passió a la Mediterrània. I és que quan un té la sort de poder gaudir d’una d’aquestes estances, aconsegueix deixar-se envair pel luxe sensorial i emocional que l’envolta per entrar en un estat de màxim relaxament.
Dotat d’un pati interior espectacular protagonitzat per una doble escala de pedra, l’hotel permet, en tot moment, ser conscient de la riquesa visual i sensorial de l’entorn. Els que es lleven damunt del mar en aquest punt de la costa són uns murs carregats d’històries, unes pedres que acumulen milions d’experiències, unes vistes que han fet sospirar al llarg dels anys...
A El Far Hotel Restaurant se sent la màgia i el romanticisme de viure una experiència única, on el mar i el far esdevenen companys d’habitació. Allà, el temps s'atura i els sentits es converteixen en els principals protagonistes de la vetllada. El relaxant so del mar i l’aroma que desprèn, sumats a la brillant llum del far que il•lumina intermitentment (en posar-se el sol) tots els racons de l'hotel, guien el visitant cap a una experiència sensorial extraordinària nascuda al bell mig de la costa Brava. Aquest hotel amb encant és, sens dubte, un lloc únic ideal per gaudir de sol a sol del paisatge, de les aromes i de tota la màgia que el nostre Mediterrani ens pot aportar.
Els fars tenen una gran importància nàutica, perquè són una eina bàsica a l’hora d’evitar accidents marítims a la costa. Aquest, el de Sant Sebastià, situat al conjunt arquitectònic de la Guarda, és el segon més important de Catalunya. Té una torre de guaita del segle XV, una ermita dos-cents anys més antiga i un edifici principal del segle XVIII. Sobresortint del mar, dalt d’un penya-segat de 175 metres d’alçada, presumeix d’una gran tradició i història, i és que antigament havia esdevingut lloc de descans de vianants i peregrins que feien a peu la costa Brava de poble en poble. Actualment, i des del juny de l’any 1999, aquest emblemàtic espai és El Far Hotel Restaurant
Dotat d’un pati interior espectacular protagonitzat per una doble escala de pedra, l’hotel permet, en tot moment, ser conscient de la riquesa visual i sensorial de l’entorn. Els que es lleven damunt del mar en aquest punt de la costa són uns murs carregats d’històries, unes pedres que acumulen milions d’experiències, unes vistes que han fet sospirar al llarg dels anys...
A El Far Hotel Restaurant se sent la màgia i el romanticisme de viure una experiència única, on el mar i el far esdevenen companys d’habitació. Allà, el temps s'atura i els sentits es converteixen en els principals protagonistes de la vetllada. El relaxant so del mar i l’aroma que desprèn, sumats a la brillant llum del far que il•lumina intermitentment (en posar-se el sol) tots els racons de l'hotel, guien el visitant cap a una experiència sensorial extraordinària nascuda al bell mig de la costa Brava. Aquest hotel amb encant és, sens dubte, un lloc únic ideal per gaudir de sol a sol del paisatge, de les aromes i de tota la màgia que el nostre Mediterrani ens pot aportar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
