Els infants ens necessiten

Avui, 20 de novembre és el Dia Universal dels Infants, anomenat també Dia Internacional dels Drets dels Infants. No sé si estareu d’acord o no amb la celebració d’aquestes jornades, si penseu que serveixen d’alguna cosa o que són inútils, però, el que està clar, és que, quan s’instaura al calendari una data d’aquestes vol dir que hi ha quelcom que coixeja dins la nostra societat, que hi ha quelcom que té una mancança. En aquest cas, estem parlant d’un tema molt seriós: estem parlant dels drets dels nens i les nenes, que demà seran homes i dones que continuaran el camí que nosaltres els obrim.

En una societat com la nostra (que creiem avançada), avui encara existeixen problemes amb els més petits de la casa, i això és molt greu. Simplement, hem de mirar d’evitar-ho de totes totes i hem de créixer –com ells– per saber-los donar tot allò al que tenen dret.

Un infant no és només un ésser fràgil que necessita protecció, sinó també una persona que té dret a ser cuidada, guarida i educada i, sobretot (i això encara ens costa), una persona que té dret a aprendre, a divertir-se, a expressar-se i a sentir-se respectada. Per molt que sigui petit, a un infant se l’ha d’escoltar, se l’ha d’intentar comprendre i se l’ha de respectar, perquè ells tenen molt per ensenyar-nos. En aquest aspecte, quedar-nos quiets, inflexibles, dins del rol d’adult, no ens fa cap bé, perquè, aleshores, gairebé sense adonar-nos-en, ens pensem que tenim tot el saber i tota la raó a les nostres mans, i oblidem, en canvi, el més important: que les persones, d’ençà que naixem, estem en constant evolució, creixem a cada instant i, per tant, mai arrepleguem tot el saber i tota la raó. Nosaltres també hem de créixer! Hem de buscar aquest creixement dia a dia i, de tant en tant, veure el món amb ulls d’infant, perquè, a la fi, no deixem de ser-ho mai. Tots estem sotmesos a un necessari i permanent procés de canvi, creixement i maduració personal i social.

Un infant ha d’estar sempre lluny dels cops, dels crits, dels insults i de les males maneres, perquè, a més de poder-li provocar greus seqüeles, això només li ensenya un patró d’actuació, un patró que no és vàlid per viure ni relacionar-se de forma saludable. Aquest fet (que ningú es confongui) no té res a veure amb deixar-li fer tot el que vulgui, com estem pecant actualment, ja sigui per manca d’estratègies, per comoditat o per remordiment. Els nens i nenes necessiten límits i normes (i els demanen a crits), perquè els cal una guia que els serveixi per començar a créixer en aquest món tan complex que sovint es torna incomprensible. Ara bé, aquesta guia sempre s’ha d’exercir des del respecte i des de la cura pel seu benestar. Tinguem-ho sempre present i impliquem-nos tots en aquest compromís: en permetre i facilitar que els nens i les nenes, siguin de la raça que siguin, de la nacionalitat que siguin i del credo que segueixin, creixin en un entorn segur, consistent i feliç, sobretot, feliç.