La UdG es fa gran

L’1 d’octubre de 1969 és una data per recordar, especialment per tots els gironins i gironines. Acaba de fer 40 anys que, per tercera vegada consecutiva, s’instauraven estudis universitaris a Girona.

Aquestes primeres passes acadèmiques, que aleshores depenien de la Universitat Autònoma de Barcelona, creada tan sols un any abans, van contribuir a situar Girona en el mapa mundial i, sobretot, a començar a fer bullir el desfici i la devoció per l’adquisició de coneixements.

Amb tan sols 141 alumnes, que impartien classes al primer pis de la Casa de Cultura de la ciutat, la universitat va anar fent camí, pas a pas, fins arribar al 12 de desembre de 1991, en què un decret aprovat pel Parlament de Catalunya creà la nova Universitat de Girona, la nostra UdG.

Avui, havent complert ja la majoria d’edat, la Universitat de Girona, que està integrada al sistema d’universitats públiques catalanes, aplega prop de 15000 alumnes i ha esdevingut un espai reconegut que cerca l’excel·lència en la docència i en la recerca, i que participa en el progrés i el desenvolupament de la societat mitjançant la creació, la transmissió, la difusió i la crítica de la ciència, la tècnica, les humanitats, les ciències socials i les arts. A més, a través d’escoles adscrites, d'activitats docents i investigadores, de cursos d’estiu i de promoció entre estudiants de secundària, la UdG s’està projectant com mai en l’àmbit territorial català.

L’àguila: símbol d’aprenentatge, de renovació i d’adaptació al futur

Els primers estudis gironins, antecedents remots de la UdG que avui coneixem, es van portar a terme a l’edifici de Les Àligues, una valuosa construcció del segle XVI alçada al bell mig del casc antic de la ciutat que ara és la seu del Rectoral i que porta incrustat, a la façana, un antic escut renaixentista amb una àliga de dos caps. D’aquí que aquesta au hagi esdevingut el logotip de la institució, símbol de temprança, d’ascensió moral i intel·lectual i de renovació permanent, talment com les seves plomes.