Oblidem-nos d'Amenábar (...per un moment)

Ágora. L’última creació del director de cine xilè Alejandro Amenábar. 5,37 milions d’euros de recaptació durant el cap de setmana de la seva estrena (del 9 a l’11 d’octubre). Comencem bé, però, alerta, perquè aquest èxit de taquilla absolutament devastador –ha esdevingut ja el millor debut d’una pel·lícula durant el 2009– no té perquè indicar res pel que fa a la qualitat del film. Probablement, aquest fet massiu tan sols ens estigui assenyalant, d’una banda, que les estratègies de màrqueting que s’han emparat per promocionar la pel·lícula han estat eficaces (recordem, a més, que Telecinco n’és la productora majoritària en haver aportat un 88% del pressupost), i, de l’altra, que el gran públic s’ha sentit cridat a anar al cinema atret pel nom d’un director que, en la seva última creació (Mar adentro, 2004), va aconseguir endur-se 14 Goyas a casa i l’Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Aquest fet, automàticament, ha arrencat elogis dels que creuen cegament en tot el que fa el jove director (amenabaristes, en diríem?), i crítiques d’aquells que, d’ençà que va triomfar amb Mar adentro, li tenen posat el dit a l’ull. Fins i tot un col·lectiu d’experts ha criticat el protagonisme d’Hipatia a la pel·lícula per considerar que, no tan sols queden poques restes de la seva obra, sinó que es deixa entreveure que ella fou la descobridora de la teoria heliocèntrica quan, en realitat, aquest mèrit se li atorga a Kepler. Cal, realment, perdre una mínima noció analítica per salvaguardar el “Creador” o, al contrari, esperar a trobar el mínim error al film per llançar-se-li a la jugular? Què passaria si ens oblidéssim d’Amenábar per un moment? Contextualitzar una pel·lícula per analitzar-la és bàsic, d’acord, però permeteu-me el luxe de fer aquest exercici de focalització en el propi film sense tenir en compte les lletres que l’han dirigit. A veure què passa...

Començo per reivindicar –només faltaria!– el dret de qualsevol director o guionista a triar el tema principal de la seva pel·lícula. Que, a partir d’una història real, s’incloguin informacions fictícies laterals o que es vulgui posar més èmfasi en una faceta que en una altra de la protagonista és una llicència que no té res de pecaminós. Estem parlant de cinema, senyores i senyors!

Ágora és un film històric ambientat als carrers d’Alexandria del segle IV, quan Egipte es trobava sota el domini de l’Imperi Romà i el cristianisme pretenia convertir-se en l’única religió oficial de l’Imperi. En principi, no és, doncs, cap Best-seller portat a la gran pantalla que pogués garantir un èxit segur; és una clara aposta de risc per presentar una història universal (gens habitual en la filmografia espanyola, d’altra banda) que, com a tal, pot impactar l’espectador o deixar-lo indiferent. En qualsevol cas, aquest té molts punts per on agafar-se, perquè hi ha història, drama, amor, intel·lectualisme, crítica social i, fins i tot, moralitat. Malgrat tot, però, són 126 minuts que, a talls, s’eternitzen, perquè els personatges, si bé estan interpretats amb correcció (simplement això, fins i tot en el cas de Rachel Weisz, la protagonista), són massa superficials. No es pot dir que no hi havia temps per fer-ne una anàlisi psicològica, ideològica i motivacional més profunda. Aquí, s’han quedat curts.

Això sí: l’ambientació, els decorats, el vestuari, els efectes i tota la part visual de la pel·lícula és impecable i, de fet, això és el que l’eleva al nivell de les grans superproduccions cinematogràfiques (a algun lloc s’havien de notar els 50 milions d’euros que ha costat rodar-la, liderant així el rànquing dels films més cars del cinema espanyol).

En resum –i ara sí que ja “rescato” Amenábar en ple exercici de consciència–, el director xilè es pot endur un aplaudiment pel resultat obtingut en el gènere èpic, tan distant del que havia fet fins ara a Tesis (1996), Abre los ojos (1997), Los Otros (2001) o Mar adentro (2004). Pot ser sí que val per a tot, però no és convenient creure-s’ho massa perquè hi ha el perill de caure de cop escales avall.