El Pep Sala de sempre, però renovat

Certament, després de tres anys sense treball nou per ensenyar, ens topem de cara amb un Pep Sala que ofereix un directe renovat, amb un Pep Sala il•lusionat, optimista i irònic –molt irònic– que ens va desgranant, amb certa eufòria i una impaciència continguda, un disc que mira més enfora que no pas endins. És un clar intent de copsar, amb lletres i música (com ell millor sap), el que està passant al nostre país, amb show polític inclòs. Sala no necessita speakers que li cedeixin el pas; ningú millor que ell presenta, peça a peça, el que anem escoltant. I ho fa com si es trobés al saló de casa entre amics, amb bromes i riures continus, i sempre amb l’ajuda inestimable de la seva banda, amb la qual demostra una complicitat extrema que va encomanant al públic a cada segon que passa. Tant és així que, en poc temps, establim un llenguatge comú que només nosaltres, els que som allà, a peu dret seguint la música, entenem.

Malgrat portar 25 anys rondant pels escenaris i haver plantat 21 discs per tota la nostra geografia (set dels quals són en solitari), veiem ara un músic que no s’estanca, que sap el que vol i ho busca, que està segur d’ell mateix, que camina endavant i que madura, com el bon vi.

Torneu a l'article principal