Aquesta agitada nit hem esdevingut capritxosos tastaolletes que hem pogut degustar, en viu i en directe, des del més pur gènere soul amb L’últim que es perd (el single del disc, que obre l’espectacle) fins al funky més canyero (amb Bona Nit, Rubí) o un dels sons americans més autèntics: el cajun (que embriaga temes com Pensant en blanc i negre). Tot això, és clar, sense oblidar el pop-rock ni les balades made in Pep Sala, que no deixen de perdre força en l’espectacle. Una de les més brillants: transparent.
Vegeu el videoclip de L'últim que es perd
Vegeu el videoclip de Transparent
Torneu a l'article principal
No hay comentarios:
Publicar un comentario