Tres plantes per a diferents usos

Malgrat la inauguració oficial, en aquests moments, la casa es troba encara en fase de neteja, ordre i reformes. “És molta, la tasca que s’ha fet, i encara en queda molta més”, assegura el nét del pintor, Eduard Martínez, però ja es tenen distribuïdes les zones per funcions:

Planta baixa. Les faldes de la casa, de pedra antiga i cobertes amb la típica volta catalana, acullen una àmplia sala expositiva que mostra obres de Lozano i d’altres pintors que li agradaven i que ell havia adquirit. És aquí on es portaran a terme les classes de pintura que s’iniciaran el proper mes de juliol.

De fet, l’aquarel•lista ja havia usat aquest espai com a sala expositiva, però ara, a més a més, s’usarà també com a sala de conferències i presentacions per servir de complement a la Casa de Cultura i l’Oficina de Turisme de la localitat.

Primer pis. Aquest és l’habitatge del pintor i la seva família, el que el va acollir al llarg dels últims anys de la seva vida. En breu, s’hi afegirà, a mode d’hemeroteca, un recull de reportatges de diaris i revistes protagonitzats pel pintor que permetran fer un recorregut al llarg de la seva vida .

Segon pis. Potser és el racó més entranyable de la casa, el que més ens pot recordar a l’aquarel•lista dels cigars havà. Es tracta de l’estudi de treball del mestre, on s’han quedat, per sempre més, tres cavallets amb diversos olis i proves de color de les últimes sèries en què treballava; tot resta tal com ell ho va deixar: una llar de foc (això sí: alliberada dels nombrosos papers que acumulava), un antic escriptori, un sofà, un poema dedicat de la seva amiga Montserrat Vayreda i un maniquí que el pintor utilitzava com a model.

Torneu a l'article principal