El museu del comte Arnau

El comte Arnau és el mite català per excel•lència. Les llegendes que se li atribueixen tan aviat el presenten com un heroi noble i just com es refereixen a ell titllant-lo de cruel i despietat. Aquest personatge era senyor de Mataplana i els seus dominis s’estenien per bona part del Ripollès, terra que no ha deixat mai de recordar-lo. És a causa d’haver comès diversos pecats (com mantenir relacions amb una abadessa o no fer els pagaments promesos) que va ser condemnat a cavalcar eternament per les muntanyes de la serra Cavellera sobre un cavall negre que desprèn flames per la boca i els ulls, sempre estant acompanyat d’un seguici de gossos diabòlics que sembren el terror a cada passa.

D’entre tots els punts del Ripollès que rememoren el comte Arnau, Sant Joan de les Abadesses és, probablement, la vila on la seva història resta més viva. A banda del Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau que s’organitza cada estiu i que recull teatre, música, òpera, dansa, tallers, espectacles de circ, caminades nocturnes i animació pels carrers, a les dependències del Palau de l’Abadia es troba el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau.

Aquest espai, que recull una exposició permanent en què es tracta la figura del comte des de les cançons que se’n coneixen fins a la construcció del mite, passant també per la llegenda, és un dels llocs més singulars i emblemàtics de la població. Juntament amb Campdevànol, Gombrèn i Ripoll, el Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses és una de les seus del projecte Terra de Comtes i Abats, una proposta de turisme cultural basada en el patrimoni, la història i la tradició que no ens podem deixar perdre.

Mitjançant una sèrie de plafons didàctics retroil•luminats, jocs de llums espectaculars, audiovisuals i representacions escenogràfiques que introdueixen al visitant en una atmosfera silenciosa i farcida de misteri, el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau vol facilitar les claus essencials per entendre l’origen i l’evolució de la seva figura des d’una perspectiva múltiple que abraça el folklore, la música, la literatura i la història.

La primera parada en el trajecte fa referència a la cançó popular recollida al Ripollès pels folkloristes del segle XIX, i explica, de forma senzilla però commovedora, al diàleg mantingut entre l’ànima del comte Arnau i la seva esposa, on apareixen els motius de la condemna eterna del comte.

La cançó popular dóna peu a la llegenda, que presenta el comte Arnau com Arnau de Mataplana, i destapa l’origen de Gombrèn, les relacions d’Arnau amb una abadessa del monestir de Sant Joan i el llunyà i desconegut món dels condemnats eternament.

Finalment: el mite, que és el que fa que la cançó i la llegenda hagin traspassat fronteres locals per arribar-se a conèixer arreu de Catalunya de la mà d’escriptors i músics. Tots ells comencen a crear obra sobre aquest misteriós personatge i a recrear-lo una i altra vegada, sempre d’acord amb els gustos i les estètiques de cada moment. Així, el comte Arnau esdevé un personatge clau dins les produccions dels grans Joan Maragall o Josep M. de Segarra, entre d’altres, sense oblidar la figura del poeta local Josep Picola i Soler, que fou un dels més estudià i escrigué sobre el que és ja un dels mites més potents de la cultura catalana.