Pep Poblet sobre rodes

Pep Poblet ha canviat el saxo per la bicicleta per a nosaltres, però ara ho fa tot sovint; de fet, ens confessa que, en aquests moments, va molt més a curses que a concerts. I és que tant la música com el ciclisme han estat les seves dues grans passions, ambdues plenament vinculades a la seva família, perquè el seu pare i el seu oncle eren músics, i un cosí del seu pare és el ciclista català més gran de la història, el mític Miquel Poblet. “Qualsevol de les dues podia haver estat la meva professió”, ens assegura, “però finalment ho va ser la música, perquè m’hi veia més i sabia que amb el ciclisme era molt difícil arribar enlloc. Així que, tornant de la mili, ho vaig voler provar per no quedar-me amb l’espina clavada”.

En qualsevol cas, nosaltres (i moltíssima més gent) celebrem l’elecció, perquè Pep Poblet ha estat l’encarregat de posar-li cara a un instrument tan desconegut com el saxo, i no tan sols això, sinó que ens l’ha acostat amb una naturalitat tan extrema que fins i tot ha sorprès. I és que ell és, per damunt de tot, músic, un músic sense manies ni prejudicis que s’ha lliurat a la professió amb una gran valentia i que ha estat capaç d’apostar pel que ha cregut en cada moment amb la convicció d’estar fent el correcte malgrat anar contracorrent. Per això tant és capaç de gaudir en un palau Sant Jordi tocant al costat de noms tan reconeguts com David Bisbal o Lluís Llach, com acompanyant l’actriu Georgina Cardona per fer un homenatge al poeta Joan Maragall, visitant centres educatius per fer xerrades sobre l’evolució de la música a través dels seus instruments o creant la banda sonora dels nuvis que el contracten “a la carta” perquè toqui en viu i en directe el dia del seu enllaç. “Aquesta versatilitat és el que em permet sentir-me creatiu dia a dia i no cremar-me, és el que em permet sentir-me un privilegiat pel fet de poder viure de la música i, malgrat els anys, gaudir-ne en tot moment. Si, en canvi, només hagués fet festes majors, hauria avorrit la música”, ens diu. En aquest sentit, recorda que, quan va decidir marxar de l’orquestra Meravella (“que era com estar a La Caixa”) perquè no l’omplia prou i necessitava poder expressar la creativitat que portava dins d’una altra manera, tothom es pensava que s’havia tornat boig, però ell, que pot presumir de tenir una perseverança absoluta i de creure en el que vol fer fins a l’exageració, s’hi va llançar de cap. ...I així li han anat les coses: 90 discs creats per a altres artistes i quatre en solitari, vuit anys de televisió formant part de l’equip d’Andreu Buenafuente i un munt de gires per tot el món; la darrera, aquest mes d’octubre amb Ana Belén i Víctor Manuel recorrent Amèrica amb la bicicleta al costat, perquè és tanta la passió que té per aquest esport que no malgasta ni una ocasió per practicar-lo, i, quan marxa de gira, se’n va de concert en concert a cavall de la seva bicicleta per explorar el territori pam a pam, per fer cicloturisme en estat pur. Així, en un sol estiu ha arribat a recórrer 3800 quilometres i diu que el que ha vist no té preu. Estampes com els països llatinoamericans, amb la misèria rosegant els carrers i un munt d’infants que somriuen malgrat les dificultats, li han quedat gravades per sempre més.

Ha estat així com, de mica en mica, ha anat fent camí, amb el saxo a un costat i la bicicleta a l’altre. Malgrat ser clarinetista de formació, d’ençà que amb el seu primer grup van decidir afegir un saxo a la llista de la compra, al costat dels altaveus i la furgoneta, no se n’ha separat mai més. D’això ja fa 31 anys, més de tres dècades en què, en un moment o un altre, la música de Pep Poblet ha aparegut en les nostres vides.

Reconeix que el camí no ha estat fàcil, que li va costar ubicar-se i que és tremendament complicat compaginar la vida familiar amb la seva professió, però, sens dubte, ha sabut trobar el seu tros de pastís dins del món de la música sense deixar de tenir cura de la seva dona i dels seus dos fills, una noia de 20 anys i un noi de 13 que, per cert, és un apassionat de la bateria. El caràcter polivalent que té (com el seu instrument), el positivisme que desprèn a tothora i l’amor i la plena confiança que ha dipositat en el que fa l’han ajudat, en gran mesura, a conduir el seu tren i a acostumar-se a l’ambivalència de passar d’una gira plena d’èxits al silenci d’un estudi on no sona el telèfon “perquè la gent dóna per fet que estàs submergit en altres projectes i que no acceptaràs determinades propostes”.

Aleshores ve quan, en el moment més inesperat, el truquen i la truita es torna a girar, tal com li va passar quan Lluís Llach va voler comptar amb ell per gravar Un pont de mar blava. A la gira de l’espectacle, a més, va fer duet amb Llach interpretant Com un arbre nu, que, per a ell, té una gran significació, perquè és la cançó que més li agrada del primer cassette que es va comprar quan ni tan sols estudiava música; una grata coincidència com la que ha fet que el nen que anys enrere li feia preguntes sobre el saxo quan acabava les actuacions, sigui ara el mateix que toca en el seu darrer disc Saxologi: Llibert Fortuny.

Creant artesania pura

Pep Poblet ha fet de tot i ho ha gaudit al màxim, “fins i tot més del que m’havia arribat a imaginar”, però ara està en un moment especialment dolç, en un moment de retrobament amb ell mateix i, molt especialment, amb el seu producte i el seu públic, gràcies també a les noves tecnologies, que l’estan fent sonar, per exemple, a Holanda i Estats Units. “M’encanta notar el tacte de la gent, anar de bracet amb ells, perquè m’ha sorprès com en poden arribar a ser, d’agraïts, quan et mostres de prop, sense intermediaris”.

Aquesta, precisament, és la seva fórmula. Cada dia a les nou del matí és al seu estudi de casa, que funciona com una oficina, amb la diferència que s’ho fa tot ell i atén tothom en primera persona. Prefereix realitzar projectes d’abast més limitat però gestionar-s’ho tot, com ha fet amb els dos darrers discs, 3 i Saxologi, que ven per Inernet a través de www.peppoblet.com. Directament, rep la comanda, signa els discs, els empaqueta, omple el paper del contra reemborsament i va a correus a enviar-los ell mateix. Tal com diu, és molt feliç tenint la seva pròpia botigueta, tornant a l’artesania, perquè això li permet sentir més afecte encara pel que fa i, en definitiva, ser molt més autèntic.

Aquest és Pep Poblet, un boig apassionat que un bon dia va decidir deixar de repartir factures en un taller electricista per dedicar-se a la música, el mateix que va renunciar a anar-se’n de gira amb Shakira per quedar-se a casa amb els seus, el mateix que ha hagut de donar explicacions sobre per què, en un moment determinat, no volia fer un disc amb en Bisbal i s’estimava més crear un projecte que fos 100% Pep Poblet. Per aquesta valentia, per aquesta senzillesa, per aquest bon humor i per aquest esperit lluitador, Pep Poblet és qui és i ha arribat on ha arribat. Molts li han dit allò de “Tu rai!”, però ell sap que la sort no la regalen enlloc, que la sort es busca i, de vegades, es troba. Sens dubte, l’ha trobat, però no deixa d’anar a la seva recerca. D’altres no saben passar amb tanta elegància com ell d’un episodi en què els porten les maletes a un altre en què han d’anar a comprar al súper, o a la inversa.